EUGÈNE
ATGET (1857 Libourne, Gironda, França – 1927 París,
França)
Fotògraf ambulant. Per subsistir es dedica a treure retrats de persones en ple carrer, però d'altra banda comença a crear una col·lecció per a si mateix de fotografies de la vida diària de París a principis del segle XX. Monuments, escales, parcs, aparadors, venedors o prostitutes són alguns dels seus temes més recurrents.
Les seues fotografies tenen gran força de suggestió, reflecteixen la quotidianitat parisenca, d'una forma espontània, lliure dels lligams d'altres moviments artístics. Obsessió per catalogar el modernisme. Va aconseguir un gran arxiu amb més de quatre mil negatius.
+,+1922+_-+EUGENE+ATGET.jpg)
Fotògraf ambulant. Per subsistir es dedica a treure retrats de persones en ple carrer, però d'altra banda comença a crear una col·lecció per a si mateix de fotografies de la vida diària de París a principis del segle XX. Monuments, escales, parcs, aparadors, venedors o prostitutes són alguns dels seus temes més recurrents.
Les seues fotografies tenen gran força de suggestió, reflecteixen la quotidianitat parisenca, d'una forma espontània, lliure dels lligams d'altres moviments artístics. Obsessió per catalogar el modernisme. Va aconseguir un gran arxiu amb més de quatre mil negatius.
+,+1922+_-+EUGENE+ATGET.jpg)
ROBERT FRANK (1934 Zuric, Suïssa)
Figura important nord-americana dins de l'àmbit de la fotografia i el cinema. Mostra un llenguatge ober a l'espectador, defensava que no existia l'insntat precís carregat de sentit, que el moment d'abans i el de després podien tindre el mateix.
El seu treball més destacat és el llibre fotogràfic The Americans, on feia una forta crítica a la societat americana, visió escèptica i fresca vista des d'una perspectiva d'estranger. Després va expandir els seus interessos al cinema i va experimentar amb la composició i manipulació de fotografies.
JOSEF KOUDELKA (1938 Moravia, antiga Txecoslovàquia)
Les seues primeres fotografies són del seu entorn familiar i les va realitzar amb una càmera de baquelita de 6x6. Però el seu interés per la música tradicional i dels rroma li porta a fer de l'ètnia gitana el seu principal subjecte fotogràfic.
Viatja a Romania per continuar amb el projecte del estil de vida i les costums dels gitanos. Torna a Praga un dia abans que comence la invasió de Txecoslovàquia per part de les tropes del Pacte de Varsòvia. Té una foto que marca l'hora i el dia en que va començar tot i al llarg dels següents dies fotografia els enfrontaments.
Després continua amb el seu projecte fotografiant l'ètnia gitana, en aquest ocasió, a l'oest d'Europa. Fins a 1980 fixa la sea residència a Londres i es dedica a recórrer Europa fotografiant celebracions populars, escenes quotidinanes i gitanos. Actualment viu a París però viatja per tot el món fent treballs per a la Magnum.
HANS-PETER FELDMANN (1941 Hilden, Düsseldorf, Alemanya)
Utilitza la col·lecció d'imatges del tipus que siga, el seu ordenament al·lusiu, i la presentació de determinada representació (siga fotogràfica, artística o summa d'objectes privats) com a mitjans expressius. Des de finals dels anys 60 fins avui, és una figura reconeguda de l'art conceptual i ha dut a terme molts llibres artístics en diferents formats.
Utilitza i arma col·leccions d'imatges, les ordena al·lusivament, presenta diverses representacions (fotogràfiques, artístiques, postals, còpies, objectes privats) com a mitjans expressius i alhora crític o reflexius del present. Són una espècie de gabinets de curiositats del segle XXI.
GRACIELA ITURBIDE (1942 Ciudad de México, Mèxic)
Fotografia aspectes temàtics de la societat mexicana, gairebé íntegrament en blanc i negre. S'ha interesat per la vida quotidiana, costums, formes de viure, societat rural de un mode documental, de cultures indígenes de Mèxic. Ha fotografiat la vida de ciutats com Mèxic, Juchitán, Oaxaca i la frontera mexicana/americana (La Frontera).
SEBASTIAO SALGADO (1944 Aimorés, Minas Gerais, Brasil)
Pertany a aquests fotògrafs compromesos amb el social, en la tradició de la fotografia sociodocumental. Destaca la seua obra de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En 1994 deixa la Magnum per formar la seva pròpia agencia Amazones Images a París per representar la seua obra.
Durant els inicis de l'any 2000, periodistes del New York Times i l'escriptora Susan Sontag van criticar la seua obra. Va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana, d'exposar de forma bella les situacions dramàtiques corrent el risc de fer perdre la seua autenticitat, com fent fotografies de plàstic.
Treballa en projectes propis de llarga durada, alguns dels quals han estat publicats a llibres com Otras Américas o Éxodo.
JOSEF KOUDELKA (1938 Moravia, antiga Txecoslovàquia)
Les seues primeres fotografies són del seu entorn familiar i les va realitzar amb una càmera de baquelita de 6x6. Però el seu interés per la música tradicional i dels rroma li porta a fer de l'ètnia gitana el seu principal subjecte fotogràfic.
Viatja a Romania per continuar amb el projecte del estil de vida i les costums dels gitanos. Torna a Praga un dia abans que comence la invasió de Txecoslovàquia per part de les tropes del Pacte de Varsòvia. Té una foto que marca l'hora i el dia en que va començar tot i al llarg dels següents dies fotografia els enfrontaments.
Després continua amb el seu projecte fotografiant l'ètnia gitana, en aquest ocasió, a l'oest d'Europa. Fins a 1980 fixa la sea residència a Londres i es dedica a recórrer Europa fotografiant celebracions populars, escenes quotidinanes i gitanos. Actualment viu a París però viatja per tot el món fent treballs per a la Magnum.
HANS-PETER FELDMANN (1941 Hilden, Düsseldorf, Alemanya)
Utilitza la col·lecció d'imatges del tipus que siga, el seu ordenament al·lusiu, i la presentació de determinada representació (siga fotogràfica, artística o summa d'objectes privats) com a mitjans expressius. Des de finals dels anys 60 fins avui, és una figura reconeguda de l'art conceptual i ha dut a terme molts llibres artístics en diferents formats.
Utilitza i arma col·leccions d'imatges, les ordena al·lusivament, presenta diverses representacions (fotogràfiques, artístiques, postals, còpies, objectes privats) com a mitjans expressius i alhora crític o reflexius del present. Són una espècie de gabinets de curiositats del segle XXI.
GRACIELA ITURBIDE (1942 Ciudad de México, Mèxic)
Fotografia aspectes temàtics de la societat mexicana, gairebé íntegrament en blanc i negre. S'ha interesat per la vida quotidiana, costums, formes de viure, societat rural de un mode documental, de cultures indígenes de Mèxic. Ha fotografiat la vida de ciutats com Mèxic, Juchitán, Oaxaca i la frontera mexicana/americana (La Frontera).
SEBASTIAO SALGADO (1944 Aimorés, Minas Gerais, Brasil)
Pertany a aquests fotògrafs compromesos amb el social, en la tradició de la fotografia sociodocumental. Destaca la seua obra de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En 1994 deixa la Magnum per formar la seva pròpia agencia Amazones Images a París per representar la seua obra.
Durant els inicis de l'any 2000, periodistes del New York Times i l'escriptora Susan Sontag van criticar la seua obra. Va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana, d'exposar de forma bella les situacions dramàtiques corrent el risc de fer perdre la seua autenticitat, com fent fotografies de plàstic.
Treballa en projectes propis de llarga durada, alguns dels quals han estat publicats a llibres com Otras Américas o Éxodo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario